Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Ferrer i Ros, cavaller de l’orde de Montesa i senyor de Daimús, atorga la carta pobla d’aquesta localitat.

      Notari, Pere Gela.

      A. ARV, Manaments i Empares, any 1694, llibre 2, mà 15, ff. 39r-42v. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia legalitzada feta pel mateix notari atorgant, Pere Gela. Només consta dels capítols, sense el preàmbul, amb el nom dels pobladors, ni l’escatocol habitual.

      Edicions:

      a. Ciscar Pallarés, E., Tierra y señorío en el País Valenciano, València, Del Sénia al Segura, 1977, pp. 374-377.

      b. Pons Moncho, F., Trapig. La producción de azúcar en la Safor (siglos XIV-XVIII ), Gandia, Instituto Alfonso el Viejo, 1979, pp. 110-113.

      c. Soler, A., Daimús: geografia, història, patrimoni, Daimús, Ajuntament de Daimús, 2009, pp. 359-361.

      d. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 331.

      TEXT

      Capítols per a la població del lloch de Daymús.

      I. Primo, la població de dit lloch ha de ser de vint casses, repartint a vint fanecades de horta, o més si al senyor li pareixerà, y altres vint en lo secà y un jornal de olivar a cada hu.

      II. Íttem, que cada hu haja de pagar per casa deu sous al senyor cada un any, lo dia de Nadal, y una gallina, ab dret de fadiga y lloysme.

      III. Íttem, que per cada fanecada de terra horta o regadiu hajen de pagar sis diners, y per cada fanecada en lo secà, arbolat o no arbolat, tres diners, y per les terres de les marjals dos diners, tot ab dret de fadiga y lloysme cascun any en dit termini.

      IIII. Íttem, que tot fruyt, així de gra com de hortalises y altre qualsevol gènero de esplet que procehirà de dites terres, se haja de partir en les heres lo gra y en los bancals los altres fruyts, segons seran ab lo senyor, al quart, y la part corresponent al senyor hajen de portar-la a ses costes a la casa del senyor en dit lloch y, per consegüent, lo quart de la palla del forment.

      V. Íttem, tot fruyt així de oli, fulla, figa com de qualsevol altre arbre se haja de partir al terç, y la part tocant al senyor també se haja de portar a la casa de aquell.

      VI. Íttem, que lo jurat que serà elet y nomenat per lo senyor cascun any, li haja de servir de cequier y tenir conte ab lo rech de les terres de dit lloch, y que de les penes y calònies²⁵ se hajen de fer tres parts, ço és, les dos parts per a dit official y la tercera per a la fàbrica de la església, y que la tal part estiga a disposició del senyor.

      VII. Íttem, que les penes y calònies que dit cequier haurà de pendre y executar per rahó dels fraus y danys que·s faran en la cèquia y aigua de aquelles, hajen de ser conforme lo ús y pràctica de la villa de Gandia y llochs de la horta de aquella.

      VIII. Íttem, que los pobladors habitadors de dit lloch hajen de acudir a les cosses necessàries y concernents a la aygua del fil de dit lloch per a la part y porció que dit lloch té en dita aygua, ço és, en fertizar algas per a lo açut, escurar y conrrear les cèquies y tot lo demés tocant a las dita aygua, y per consegüent en totes les cèquies mares y escorredors de les terres de les marjals.

      VIIII. Íttem, que volent los dits pobladors traure terres noves en la marjal de dit lloch ademés de les que ya estan tretes, y tenen cèquies fetes, que lo senyor tinga obligació a ses costes de fer les cèquies mares y los dits pobladors les escorredors mijerament entre aquells, y aprés conservar dits pobladors dites cèquies mares y escorredors. Y que los primer quatre anys no tinguen obligació de partir ab lo senyor ningun gènero de fruyt, del que en dites terres faran, més de pagar lo dret al delme.

      X. Íttem, que les olives, així com se anirant plegant, tinguen obligació de portar a la casa eo almàsera del senyor, a pena de vint sous, y que lo senyor haja de donar dita almàsera corrent y molent y que, pagat delme, los dits pobladors hajen de fer lo oli de les olives a ses costes, possant lo senyor home y cavalcadura, pagant la moltura de comú conforme ús de almàcera, y aprés partir al terç ab lo senyor com està dit, y que lo pinyol y remòlta sia del senyor.

      XI. Íttem, que plantant vinyes en los secans, y figuerals, així de raïm de planta com de vi, los primers sis anys no hajen de partir ab lo senyor lo fruit de aquells, passats los quals hajen de partir al quart com los demés grans y fruyts de les terres.

      XII. Íttem, que esporgant y netejant les oliveres o altres arbres haja de ser a ús y costum de bon llaurador, avissant al senyor, y que la llenya de rama o branca haja de ser per a el senyor y per a son trapig, y la ramulla per a cascun senyor de la tal heretat respective, y que lo senyor haja de fer tirar dita llenya de branca a ses pròpies costes.

      XIII. Íttem, que per a haver de fer qualsevols de dites particions, hajen de avissar al senyor, a pena de vint sous, o a la persona que ell nomenarà, per a què ab qualsevol de aquells fasen les particions de totes les coses que tindrà interés lo senyor. Y que en les demés cosses tocants als demés officials de dit lloch, no s’i haja de entrometre sinó lo senyor.

      XIIII. Íttem, que les plantes de los canyamels tinga obligació lo senyor de conrrear-los y, al temps de plantar, repartir lo planter ab los vasalls.

      XV. Íttem, que cascun any tinguen obligació tots los habitadors de dites vint casses plantar quatre fanecades de canyamel, que és la quinta part de la terra horta que tindran, y donar cascun any al senyor tres dotsenes de canyamels lo dia que aquell voldrà, donant lo planter lo senyor, y que lo pobladors tinguen obligació de plantar cascun any dos moreres y dos oliveres.

      XVI. Íttem, que cascun hereter tinga obligació de pelar, descohar y tirar la sua canyamel al trapig, y que lo senyor tinga obligació aprés de fer tot lo demés gasto necessari en dit trapig y canyamel fins que sia fet sucre y possat en les formes en lo banch, a hon se haja de partir mijerament ab lo senyor pagant lo hereter lo delme del sucre de la part sua que cullirà. Y que si lo senyor voldrà pendre llent, y puga pendre lo hereter altre tant llent per a ell perquè ningú tinga agravio.

      XVII. Íttem, que per a haver de fer les faenes del trapig per a fer dit sucre, hajen de donar la gent necessària, pagant lo senyor a la tal gent eo obrers al preu a cascú que lo duch de Gandia pagarà en los trapigs de Gandia, y açò respective conforme les pedres que navegaran en cascun trapig, y tot lo demés gasto de aparells en dit trapig haja de fer lo senyor a ses costes.

      XVIII. Íttem, que los jornals que seran menester de obrar en lo trapig y casa del senyor del dit lloch, hajen de ajudar y fer per ses tandes, així en aparellar dit trapig com en altres fahenes que se oferiran entre any, o a hon lo senyor voldrà, ço és, ademés de les obres dites, quatre jornals per cassa en terres del senyor cascun any, pagant-los per cada jornal dos reals castellans, y a un home y un rocí quatre reals.

      XVIIII. Íttem, que lo senyor de dit lloch nomene y posse guardià en aquell per a què guarde lo terme y fruyts de dit lloch, y que los pobladors y senyor hajen de pagar y constituhir salari al dit guardià.

      XX. Íttem, que qualsevols dels pobladors que no farà asistènsia personal per temps de quatre mesos en dit lloch, encórrega ipso facto en pena de comís, així de la casa com de les terres, y que no es puga escusar de la dita recidènsia personal per causa alguna cogitada o incogitada. Y que ningú puga vendre terra ni casa alguna, sots la mateixa pena, que primer no haja fet residènsia personal en dit lloch per temps de quatre anys, si ya lo senyor no li concedís llisència particular; y que la venda no es puga fer sinó a persona que se obligue a la СКАЧАТЬ