Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII. Autores Varios

Чтение книги онлайн.

      Hi fa servir la tinta de color roig per a la numeració, les inicials, les caplletres i les sigles A (Antiphona),V (Versiculus), R (Responsorium), així com les rúbriques. De la mateixa manera empra, alternantment, les tintes roja i blava en l’elaboració dels calderons i les caplletres, així com per omplir amb una espècie d’estrelles els espais blancs de les línies destinades a la transcripció de les lletanies; és així com conjura l’horror vacui. El color roig l’utilitza també per numerar els 150 psalms que transcriu, i per anotar-hi la paraula Divisio, quan el psalm transcrit es presenta fragmentat per la seua extensió, com passa amb el núm. 118 o amb algun dels himnes incorporats.

Pel que fa a l’escriptura, ja s’ha fet al·lusió abans al fet que Nadal Yvanyes usa una gòtica textual de formes arrodonides, que es fa servir sovint en els manuscrits litúrgics europeus de la fi de l’edat mitjana. Es tracta d’un tipus gràfic que finalment es va convertir en el model de referència de tots els manuscrits litúrgics que es van copiar, fins i tot després de l’aparició de la impremta.[58] El mòdul de l’esmentada escriptura és variat, depèn del text transcrit; major en el cas dels psalms, mentre que disminueix en el cas de les rúbriques (antífones, versicles i responsoris). Hi va emprar, de manera alternativa, en la transcripció del Collectanus, en la seua totalitat, les tintes de colors roig i blau per decorar les majúscules inicials dels versos i per destacar el principi d’algunes seqüències textuals. Aquesta disposició alternant permetia, a més, al monjo guiar-se en la recitació dels versos que li corresponien en la salmòdia de l’antifonari.[59] Es va servir àmpliament del sistema braquigràfic llatí en totes aquelles paraules, la presència de les quals es repeteix constantment al llarg del manuscrit.

Nadal Yvanyes no sols va transcriure el Collectanus amb tanta cura, sinó que a més es va aplicar en la decoració, que va realitzar amb orles de motius vegetals. Presenten orles els ff. 1r, 15v, 27v, 42v, 54, 69r, 83v, 97v i 114r. Hi destaca, entre tots aquests folis, la miniatura del f. 1r en què la B inicial de la paraula Beatus,[60] allotja a l’interior el rei David, agenollat i orant, adreçant la mirada al cel en què apareix el Pare Etern. Als peus, un decacordo, amb què acompanyarà les seues alabances a Déu, recordades en Ps 91, 4 (In decachordo, psalterio, Cum cantico, in cithara), o en Ps 143, 9 (Deus, canticum novum cantabo tibi. In psalterio decachordo psallam tibi).

      El rei, coronat, apareix en primer pla. Al darrere, en segon pla, un jardí es perd entre les boires de l’horitzó.

      El miniaturista ha usat per construir la lletra B, tiges de fulles de card, idèntiques a les que apareixen en la resta de les orles decorades. Dues tiges unides en la part central, les fulles de les quals, corbant-se, van a trobar-se amb les oposades, superior i inferior, per crear així la forma de la lletra B. Destaca l’encontre de les fulles de la part esquerra, les extremitats de la qual s’entrellacen i s’aproximen a un losange. A la part de la dreta, la fulla superior descansa sobre la corba que descriuen les formes capritxoses inferiors. Al marge dret del mateix foli, altres tiges de fulla de card hi formen figures geomètriques com la que s’hi ha assenyalat.

      La resta de les caplletres decorades D (Domine, Ps 20, f. 15v), E (Exultate, Ps 32, f. 27v), D (Deus, Ps 45, f. 42v), D (Deus, Ps 59, f. 54v), U (Ut, Ps 73, f. 69r), I (Inclina, Ps 85, f. 83v), D (Domine, Ps 101, f. 97v), D (Dixit, Ps 109, f. 114r), no incorporen cap miniatura; cobreixen l’espai interior amb motius florals en què es combina el pa d’or amb pigments de tonalitats roig i blau, principalment.

      Les orles estan intensament poblades de motius florals, entre els quals destaquen especialment les fulles de card que es corben i es revolten de manera capritxosa, les quals, de vegades, comencen amb un color i conclouen amb tot un altre. Hi apareixen, a més, algunes flors de les quals sorgeixen fruits molt variats. Hi apareixen escampades unes formes semblants a les magranes, així com els trilobats en els quals es combinen, alternativament, els colors blau, roig, blanc i el pa d’or.

      Completa el programa decoratiu la presència d’un filet daurat que adopta formes diverses segons la pàgina en què es troba. En el primer foli, el marc daurat reforça la línia de la caixa d’escriptura en els traços laterals i inferior; els laterals conclouen, a la part superior, amb una espècie de ram floral que s’allotja en l’espai de l’orla. En la resta d’orles, el filet s’hi situa al marge esquerre i, a sobre, s’encaixen —capritxosament— les inicials decorades ja esmentades.

La decoració que s’empra en les orles i en les inicials, excepte la miniatura del rei David, resulta molt pròxima a la utilitzada en el llibre d’hores dels marquesos de Dosaigües, que Amparo Villalba Dávalos va atribuir al cercle de Joan Marí, miniaturista a qui la catedral de València va encarregar diverses obres,[61] i a qui recentment s’ha atribuït la decoració d’un llibre d’hores secundum romane curie, c. 1460, custodiat en l’actualitat a la Koninglijke Bibliotheek de l’Haia.[62] Els motius vegetals de les seues orles són els mateixos que els emprats en el Collectanus. Entre els manuscrits que presenten una decoració pròxima produïts per a la catedral de València, podrien esmentar-s’hi un Missale valentinum, decorat per Joan Marí i Joan Ceres, segons els pagaments efectuats l’any 1479,[63] i els Officia dominicarum,[64] decorat també per Joan Marí. En tots dos casos, s’hi van usar els reclams verticals.

      Estant així les coses, resulta una mica complex resoldre l’interrogant relatiu a qui va ser el miniaturista que el va decorar. Les consideracions que segueixen contribuiran a descobrir la personalitat del miniaturista i a rescatar-lo de l’anonimat. No sembla versemblant, en primer lloc, que el monjo, Nadal Yvanyes, es desplaçàs fins al monestir d’Escaladei per copiar el text i que, de tornada a Valldecrist, encarregàs la decoració del manuscrit a Joan Marí o a algun membre del seu cercle. Aquesta possibilitat cobraria força si el monjo o la comunitat volguessen regalar el llibre a algú, a qui pretenien complimentar i, per aquesta raó, contractaven els serveis de professionals d’alt nivell que actuaven a la ciutat de València, a la de Sogorb per la seu episcopal, o desplaçats a Valldecrist per acomplir-hi algun encàrrec concret. Aquesta possibilitat només СКАЧАТЬ