Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII. Autores Varios

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Potser es tracta de les Homiliæ in Ezechielen del papa Gregori Magne, cf. CLAVIS PATRUM LATINORUM, 1961, núm. 1710, p. 376.

[38] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 19081921, vol. I, doc. CCCLXXX, p. 341.

[39] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, pp. 342-345.

[40] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.

[41] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.

[42] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.

[43] Aquesta situació la il·lustra perfectament la Bíblia vulgata, enquadernada en dos volums (actuals ms. 45 i 46 de la Biblioteca de la Universitat de València), amb els comentaris d’Hug de Sant Car, que el papa Benet XIII va regalar a sant Vicent Ferrer, quan aquest era el seu confessor, segons informa la nota manuscrita següent: «Ista Biblia, glosata et postillata per dominum Hugonem, cardinalem, est fratris Vincentii Ferrarii, ordinis predicatorum in sacra pagina magistri, quam sibi dedit sanctissimus in Christo pater dominus Benedictus, papa XIIIus, dum esset confessor suus», cf. València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 45, f. 1r; el ms. 46 incorpora també l’esmentada nota manuscrita al començament, vegeu la descripció de tots dos en GUTIÉRREZ DEL CAÑO, 1913, vol. I, núm. 227, pp. 87-88 i làmina VI entre les pàgines 88-89; i GIMENO BLAY, 1992, pp. 69-75.

[44] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.

[45] Les característiques formals adoptades per les bíblies parisenques, de la segona meitat del segle XIII, poden estudiar-se a través del ms. 304 de la Biblioteca de la catedral de València, conegut com la Bíblia de sant Vicent Ferrer, cf.València. Biblioteca i Arxiu de la Catedral, ms. 304, cf. la descripció en OLMOS CANALDA, 1943, p. 216; GIMENO BLAY, 1992.

[46] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.

[47] Cf. ALFAURA, 1658, cap. 30; MORRO AGUILAR, 1893, p. 38.

[48] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 2; col·l. 693-694; LE MASSON, 1894, p. 97; AUX SOURCES, 1967, p. 483, així com l’extens comentari en les pàgines 483-487. La traducció castellana diu: «Para escribir (copiarmanuscritos): un escritorio, plumas, creta, dos piedras pómez, dos tinteros, una navaja, dos raspadores para raer los pergaminos, un punzón, una lezna, una plomada, una regla, una tablilla para pulir y reglar, tablillas de cera y un estilete», cf. CARTUJO, 1995, p. 330.

[49] Cf. AUX SOURCES, 1967, p. 484. L’inventari dels béns desamortitzats que pertanyien a Valldecrist inclou també els que aquest monestir posseïa a la Casa procura de Valencia, situada al carrer Serrans, núm. 1, a la sala prioral de la qual hi havia, entre altres coses, una escrivania de pino pintada con cinco cajones, cfr. València. Arxiu del Regne de València. Clero, signatura 4182, f. 202v. Certament, en aquesta ocasió, es tracta del moble sobre el qual s’escriu, ja que incorpora calaixos.

[50] Cf. Sogorb. Museo Catedralicio, 1990, pp. 62

[51] Habiit, en l’original.

[52] Cf. AUX SOURCES, 1967, p. 486.

[53] València. Biblioteca Valenciana, ms. 688, f. 238v.

[54] CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 3, col·ls. 693-694.

[55] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 3, col·ls. 693-694.

[56] Amb les absències i l’error que ja s’hi han assenyalat.

[57] Sobre l’ús dels reclams verticals en la producció manuscrita del segle XV vid. DEROLEZ, 1984, vol. I, pp. 59 i ss.; cf. a més el manuscrit amb el Ritual. Sevilla. Biblioteca Capitular y Colombina, ms. 81-6-18, acabat de copiar el 5 d’octubre de 1457 reproduït en PARDO RODRÍGUEZ-RODRÍGUEZ DÍAZ, 1995, tav. 1.

[58] Cf. GIMENO BLAY-SERRA DESFILIS, 1996, pp. 17 i ss.

[59] Cf. M. RIGUETTI, 1969, p. 719 («b) La salmodia antifònica. 451. – L’Antifona (da = voce contro voce), è costituita sostanzialmente dall’alternanza del canto di due cori, a voci pari, o dispari se il coro è misto, che si rispondono a vicenda nell’esecuzione melodica del salmo, ma si riuniscono in consonanza d’ottava nel canto dell’Antifona. Essa diferisce dalla salmodia responsoriale, perchè, mentre la caractteristica di questa consiste nell’assolo salmodico di un cantore cui risponde il popolo, nel canto antifonico sono invece due gruppi corali chesi rispondono reciprocamente o con i versetti del salmo, o col testo di una antifona») i J. C. ASENSIO, 2003, p. 193 («Todo esto tiene que ver con la situación física de los monjes en el coro de la Iglesia monástica: divididos en dos mitades, cada una de ellas alternaría un versículo del salmo. La precisión de San Benito parece indicar que si la comunidad es numerosa, cada una de las partes cantaría un versículo»). En la Regla de sant Benet es llegeix: Si maior congregatio fuerit, cum antiphonis. Si vero minor in directum (XVII, 6), cf. REGLA DE SAN BENITO, 2000, p. 110.

[60] Beatus vir qui in sapientia morabitur, Ps 1.

[61] Cf. VILLALBA DÁVALOS, 1964, pp. 179185 i 255-266.

[62] Horas al uso de Roma. València, c. 1460. L’Haia. Koninklijke Bibliotheek, ms. 135 J 55, cf. RENACIMIENTO MEDITERRÁNEO, 2001, pp. 219-221, en aquesta darrera pàgina es reprodueixen els f. 13v (Incipiunt hore virginis Marie secundum usum etconsuetudinem romane curie) y 84v (Incipit missa gloriosissime virginis Marie. Introitus); BIBLIOTECA DISPERSA, 2007, la descripció en pp. 2526 i la reproducció en pp. 323-325, a més de les reproduccions СКАЧАТЬ