Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII. Autores Varios

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ presents el senyor Joaquín Sebastián, alcalde d’Altura, i dom Teodoro Ruiz, prior del monestir de Valldecrist. Vid.València. Arxiu del Regne de València, Clero, sign. 4182, on es recullen notícies relatives tant a l’arxiu com a la biblioteca monàstics.

[3] Cartoixa de Portaceli,València. Biblioteca. ALFAURA, 1658.

[4] Vid. per exemple les obres CARTUJO, 1995, CHARTREUX, 1968 i CARTUJO DE AULA DEI-GÓMEZ, 1970.

[5] «Cur deinceps ex tot Dei servis, qui in dicto ordine floruerunt, pauci solemniter in album Beatorum, aut Sanctorum relati sint, quaeritur a nonnullis. Bonifacius Ferrarius carthusianus anno 1420 tractatum scripsit, Cur in ordine Carthusiense pauci canonizati sint, et miracula nulla publica fiant [...] Frequentiam e contrario miraculorum, intercessione Dei servorum, qui hunc Ordinem professi sunt mirifice extollit et narrat Theophilus Raynaudus, Operum tom. 9 in S. Brunone, punct. 10 § 2. num. 6 ubi tandem questionem propositus sic resolvit: Non tam sollicitus fuit Ordo Carthusianus multos sanctos patefacere, quam multos sanctos facere», cf. BENEDICTUS XIV, 1773, Liber I, c. 13, núm. 18.

[6] Cf. Consuetudines cartusiae, apud AUX SOURCES DE LA VIE CARTUSIENNE, 1965, pp. 12-13.

[7] En el f. 238v.

[8] t solvebam pensionem meam, ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi, afegit en el marge esquerre.

[9] Cf. ALFAURA, 1670, p. 88.

[10] Palma de Mallorca. Biblioteca Bartolomé March, ms. 103-V 1-3, cf. GIMENO BLAY, 1993.

[11] Madrid. Archivo Histórico Nacional. Secció: Clero, llibres, ms. 2623.

[12] Sub eodem Patre Domino Ioanne Sancio priore 4º, en el marge.

[13] Madrid. Archivo Histórico Nacional. Secció: Clero, llibres, ms. 2623, núm. 34. La transcripció que edite me la va proporcionar D. Luis Miguel de la Cruz Herranz, cap de la secció de Clero, cosa que li agraesc sincerament.

[14] València. Biblioteca Valenciana, ms. 688, f. 238v.

[15] ALFAURA, 1658, capítol 24, núm. 226; SIMÓN AZNAR, 2005, p. 128. Sobre l’activitat intel·lectual del pare ALFAURA, vid. CARTUJO DE AULA DEI-GÓMEZ, 1970, pp. 30-31.

[16] ALFAURA, 1658, capítol 34, núm. 322 «En que se acaba de tratar lo que toca al P. Prior Don Pedro Andrés y de cómo le sucedieron la primera vez Don Pasqual de San Juan y, la segunda, Don Gabriel Pesarach, y tratasse de las muertes y professiones de algunos religiosos».

[17] ALFAURA, 1658, cap. 34, i prenent-ho del pare ALFAURA,V. SIMÓN AZNAR afirma que va morir l’any 1464, sent «prior Dom Pedro Andrés (1459-1467)», cf. SIMÓN AZNAR, 2005, p. 141.

[18] Cf. AUSSEIL, 1910, p. 46.

[19] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXII, col·l. 685; LE MASSON, 1894, p. 89. La versió castellana del text pot llegir-se en CARTUJO, 1995, p. 327.

[20] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXII, 5 i comentari en col·l. 685, LE MASSON, 1894, p. 90.

[21] Cf. AUTORE, 1923, col·l. 2301. Una valoració, des de l’òptica de la història de la cultura escrita, d’aquesta particular circumstància del document de professió pot consultar-se en GIMENO BLAY, 1983, p. 12.

[22] CONSUETUDINES, cap. XXIII: Professio novitii, col·l. 685-686, AUX SOURCES, 1967, pp. 403-415 («Yo, fray N., prometo estabilidad y obediencia y conversión de mis costumbres, delante de Dios y de sus Santos y de las reliquias de este yermo, que está construido en honor de Dios y de la Bienaventurada siempre Virgen María y de San Juan Bautista, en presencia de Dom N., Prior», cf. per a la traducció CARTUJO, 1995, p. 327).

[23] CONSUETUDINES, cap. XXIV: Oratio super cucullam, col·l. 689-690.

[24] Cf. YCIAR, 1553, especialment les planxes de letra formada i letras de libros.

[25] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 146-204; cf. AUSSEIL, 1910, p. 60.

[26] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 187r.

[27] ritu, en l’original.

[28] València. Arxiu del Regne de València. Clero, sign. 4182, f. 190r.

[29] En aquest moment, bé pogueren haver-hi usat alguna de les versions de la Bíblia difoses a partir de la Universitat de París i emprades especialment pels predicadors medievals, cf. BRANNER, 1977, i PETITMENGIN, 1990.

[30] Cf. ALFAURA, 1658, cap. 8; AUSSEIL, 1910, pp. 6-13.

[31] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, pp. 340-342.

[32] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, el passatge citat en les pp. 340-341.

[33] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, reg. 2075, f. 46v, editat per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. I, doc. CCCLXXX, p. 341.

[34] Residium, en l’original.

[35] Apístoles, en l’original.

[36] Potser es tracta de: In Ioannis epistulam ad Parthos tractatus X, cf. CLAVIS PATRUM LATINORUM, 1961, núm. 279, p. СКАЧАТЬ